14. The Rite of Spring

Aprofitant l'arribada de la primavera i un dia assolellat pels barems de Vancouver, a Barcelona seria ni fu ni fa, vam anar amb el Yuta a Deep Cove. És una mena de ria a l'àrea de North Vancouver, que destaca per les seves aigües tranquil·les, boscos de coníferes i casetes aïllades de fusta. És una zona que defineix prou bé la costa oest canadenca.

Aquí em podeu veure a la platja de Deep Cove

Malauradament, no érem els únics que celebràvem la primavera anant a caminar per la muntanya, havia força gent pel bosc. A diferencia d'Europa aquí ningú saludava, però també és cert que era un sender de "dominguero", ple de senyals, escales i pontets:

Al cap de 3.8km d'esquivar gossos i criatures arribes a "Quarry Rock". Una pedra gegant evocada a l'oceà on pots menjar l'entrepà tot gaudint d'unes vistes espectaculars. Aquí us deixo la fotografia de rigor.

A la pedra vaig demostrar el meus gens espanyols. Al Yuta no li fan gaire gracies les alçades i només arribar va seure a una distancia més que prudencial de l'estimball. Després de preguntar-li si patiria, vaig començar a fer el cabra pedra amunt pedra avall, fins trobar un lloc tranquil on poder seure amb les cames penjant (no patiu, encara quedava més roca). Al tornar amb el meu amic Japonès, em va explicar que els canadencs del voltant sí estaven patint per mi i per la meva salut, física i mental. I el Yuta em va explicar que els canadencs, gent assenyada, no fan aquestes coses, que són pròpies dels espanyols esbojarrats. No saben el que es perden els canandecs!

Cap a quarts de cinc vàrem arribar a caseta després de quasi 8km a peu i 60km en bicicleta. Va ser un bon repte i una gran excursió. A més, anant cap allà em vaig trobar un DMC DeLorean, el cotxe de "Back to the future". No em vaig atrevir a fer una foto amb ell perquè no era l'únic que l'estava contemplant. Quin bon auguri per començar la primavera!

Per a molts catalans aquesta estació sona així:

 

Qui no ha vist any rere any "Atrapat en el temps" per TV3? A l'endemà de l'excursió, llegeixo pel 324 que els veïns d'Ohio volen condemnar a pena de mort a la marmota Phil per haver errat expressant en el pronòstic i atemptar contra la pau de l'estat. Sort que visc a la British Columbia, de totes maneres, no m'atreviré a fer gaires previsions no sigui cas que...

http://www.324.cat/noticia/2085183/societat/La-marmota-Phil-senfronta-amb-la-pena-de-mort-per-errar-en-el-pronostic-del-temps

6. Of Cars and Men

La majoria de la gent us dirà que un cotxe serveix per anar del punt A al B i els caps de setmana al C, però jo hi veig quelcom més enllà de la màquina. Per mi han de tenir un factor X que els faci especials. Són una part important del teu estil de vida i són mirall de la teva personalitat. A més, m’encanta conduir, em relaxa i em fa sentir viu; què faré vuit mesos sense l’olor a benzina?

Sé que estic començant la casa per la teulada; abans de tenir un lloc per viure ja estic somiant amb el meu cotxe canadenc. Aquí us vull presentar les possibles opcions, amb quina us quedaríeu vosaltres? Voteu al preferit! (als comentaris)

El primer gran dubte fa referència a la transmissió, manual o automàtica? divertida o avorrida (o per molts: incòmode o còmode?). La opció lògica seria l’automàtica, que per això estic a l’Amèrica del Nord, seria una mica com anar a la Rioja amb el vi de casa o a Cuba amb la parella. D’altra banda, m’encanta apurar el motor en una petita recta entre revolts i sent Europeu... què millor que embragatge ben dur? Això m’ha fet pensar que els canadencs deuen tenir poques carreteres entretingudes i dueu conduir com a velles, llevat de la família Villenueve, quins altres pilots coneixeu que vinguin del gran nord?

Passant ja coses més interessants, he dividit les opcions en diferents categories, afegint una foto del més representatiu. A la categoria híbrida (paraula avorrible on les hagi) trobaria els Subaru Outback, Legacy i Forrester. Són cotxes amples, fiables, 4x4 i amb personalitat. Llàstima que no siguin americans i un xic cars. 

 

 Subaru Outback

 

A la categoria low cost (altre cop lèxic odiós) trobaríem els Ford Taurus, Mercury Sable, Chrysler Neon, Chevrolet Cavalier, Pontiac Grand Prix, Dodge Caravan i altres coses pesades i ensopides. És la opció més econòmica i fiable, però després del que he dit al primer paràgraf, quedaria com un hipòcrita.

 

Chevrolet Cavalier

 

A la categoria Sub Zero (la cosa ja comença a millorar) trobem la opció en què tothom pensaria si fos un noi jove, solter i apassionat dels cotxes. Sí, estic parlant dels Mustang, Corvette, Camaro, Trans Am i altres bestioles. Llàstima que siguin poc pràctiques i molt cares.

 

 

 

 

 

 

Ford Mustang

 

A la categoria aventura tinc en ment algun monstre que em permeti arribar a la fi del món, literalment parlant, great! El problema és que em gastaré més en benzina que en menjar i són vehicles cars i amb molts quilòmetres. Quan se m’espatlli al mig d’Alaska i vegi un os polar, me’n recordaré del teu consell, O.S. Aquí trobaríem les Ford Explorer, Chevrolet Blazer, GMC Yukon, Jeep Grand Cherokee, Toyota 4Runner, Nissan Pathfinder... Un Canyonero, vamos.

 

 

 

  

Ford Explorer

Per acabar, trobem la categoria de somni. Aquí combino el romanticisme, la febre de l’or, el pop art (o sigui, hortera) i els vuit cilindres en bé baixa (V8). Estic pensant amb un Buick Roadmaster Estate Wagon (o amb el seu cosí germà: Oldsmobile Custom Cruiser), i no pas pels seients de cuir vermell, el radiador cromat o els més de cinc metres de llarg, sinó en la banda lateral imitació fusta. A perseguir el somni americà!

 

 Buick Roadmaster Estate Wagon
 

Ara que penso... tot això està molt bé, però podré conduir amb el carnet internacional? I fer una assegurança? A més, val la pena? Si aconsegueixo una bona habitació i tinc transport públic, podria llogar un cotxe nou, segur i fiable pels caps de setmana. Posem que el pressupost pel cotxe el tinc en $3.000 (sent optimistes) i que llogar un cotxe per 3 dies en val $100: Podria tenir cotxe durant 30 caps de setmana! I no marxaré sempre fora, tindré feina, farà fred, visitaré al ciutat... en fi que no em surten els números. Tornant al principi, però, els cotxes són una part de mi.