Us presento a la meva universitat: "University of
British Columbia" (UBC), que encara que no ho sembli, he vingut a
treballar, no de vacances (les fotos no són meves).
Bonica, oi? S'hi està prou bé, és realment un món a part
i és curiós que no hi ha edificis per facultats, sinó per centres de recerques,
que es prioritzen davant de les classes. Evidentment, no parlaré de la meva
feina en un lloc d'accés públic com aquest, així aprofitaré per desfogar-me.
Com us podeu imaginar tot això té un preu. Menys del que
us podríeu arribar a pensar. I és que el preu de la matrícula d'un grau (antiga
llicenciatura) val entre $4.000 i $6.000 l'any pels residents a la British
Columbia, i pels estrangers ja puja fins a uns $25.000, també per any. Els
preus els he tret del sistema automàtic de taxes de la UBC (són oficials).
$5.000 per la majoria de vosaltres us semblaria una
bestiesa, però si ho posem en perspectiva, tampoc és tant. Segons el rànquing
QS (actualment el més utilitzat i sense aplicar filtres per carreres): http://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2012) en què es valoren tan paràmetres de docència com de
recerca, la UBC és la 45 millor uni de tot el món. No para de construir nous
centres de recerca, millora els equipaments, augmenta les places de residència,
etc. Per tant, és una universitat puntera i tot sembla indicar que ho seguirà
sent. És cert que no només obté més finançament que la UAB (per posar un
exemple totalment a l'atzar) per les matrícules, segurament hagi venut part dels
terrenys a particulars (es pot viure a la UBC sense ser estudiant, de fet és
una de les millores i més cares zones de Vancouver), però també, i m'estic
tirant pedres sobre el meu propi terrat: cobra per aparcar. És una universitat
on estudien i treballen més de 60.000 persones sense gaire trànsit i els cotxes
no s'amuntonen un sobre els altres. I és que per poder aparcar a la UBC has de
gastar-te $90 mensuals (tarifes: http://www.parking.ubc.ca/student_rates.html). A més, no té despeses inútils com un servei d'autobusos
intern, (els urbans comuns i silvestres entren al campus) ni cafeteries a preu
de menjador escolar, ni han de pintar les parets cada cop que algú protesta.
També és cert que de quan en quan se'ls gasten sense gaire criteri: com la nova
font del passeig central (encara no està acabada del tot):
I seguint amb el meu esperit crític, per si no ho havíeu
notat, després de conèixer els números de la UBC vaig voler comprovar els de la
meva alma mater (Universitat Autònoma
de Barcelona: UAB). A mi estudiar em va costar uns 700€ a l'any. Molt allunyats
dels $5.000 i aparco gratis. Actualment, fer la carrera de psicologia en el pla
antic costaria (uns 70 crèdits per any) uns 1.600€, més del doble que em va
costar a mi, però encara molt allunyat dels $5.000 de referència. Posant-nos
amb el pla nou, el grau (amb 60 crèdits ECTS, seguint el pla d'estudis)
costaria 2.300€. Aquesta xifra ja pica més, i és 3.3 vegades més que quan jo
vaig fer la carrera. Però un altre cop, segueix estan molt lluny dels
estàndards canadencs.
Fem un pas més enllà en aquest exercici de reflexió i
mirem si el preu es correspon a la qualitat. Tornem al rànquing QS i ens trobem
a la UAB en el lloc 176!!! Molt allunyat del 45 de la UBC. Mirem els preus de la
175 que és la Queen's University (Canadà) que està pels $5.000 i de la 177 que
és la VU Univesity Amsterdam (Holanda) que està per uns 3.000€ (i als
estrangers 19.000€). Per tant, sembla que la UAB té una relació qualitat/preu
força bona. O sigui, que a nivell internacional té un preu més que adequat
pel seu nivell. Interessant, oi? Busquem altres universitats espanyoles i en el
lloc 187 trobem a la UB (la coneguda com la "central"), a l'Autónoma
de Madrid a la 205, la Complutense a la 226, la Pompeu Fabra en el 266, la
Carlos III en el 343, la UPC en el 350, Navarra 359... i a partir d'aquí el
rànquing ja s'agrupa de 50 en 50. A mode totalment burlesc, la "Universidad
de Salamanca" està entre la 451 i la 500, al mateix nivell que la
"Ural Federal University" (Rússia) i que la University of
Nebraska-Lincoln (EEUU), de l'estat de la Penny de "The Big Bang Theory". Deixant les conyes a
part i possibles crítiques al criteri del QS, no ens hauria de sorprendre que
les millors universitats siguin catalanes (i madrilenyes), atès que és la
comunitat on es paga més pels estudis superiors (bé, Madrid és la segona més
cara). Així que, a nivell estatal a més qualitat major preu. Tot va encaixant
sorprenentment bé. Per acabar...quan deuen costar les millor universitats del
món? el MIT (EEUU) $41.000 l'any, Cambridge (UK) $15.000 i Harvard (EEUU)
$39.000. Hi ha excepcions, com les universitats finlandeses, franceses o alemanyes
que estan força altes i costen més o menys com la UAB (i algunes totalment
gratuïtes), però el que hem aprés d'aquest exercici és que: SI VOLEM QUALITAT
L'HEM DE PAGAR.
I per si no m'estava emmerdant prou, sembla que potser el
nostre sistema necessita algun canvi. Obviant que el principal seria gastar els
impostos en coses més útils i eliminar la corrupció, Bankia, la comunitat
Valencia, TV1, l'exèrcit, l'aeroport de Castelló, l'església catòlica... (per
cert, quasi tot relacionat amb el PP); si volem que Catalunya sigui un país
competitiu, punter, amb empreses tecnològiques, etc. el primer que cal és tenir
una base científica amb científics qualificats. Això només s'aconsegueix amb
diners, finançant projectes i pagant als investigadors amb un sou digne i d'acord
al seu grau. Com podríem tenir més diners? Una bona opció seria que els
estrangers paguessin tres, quatre o cinc vegades més (amb el sistema de
càlcul del web de la UAB no hi havia canvis marcant o desmarcant la casella de resident
extracomunitari, potser la situació ha canviat, ho desconec). No vull semblar
racista, però si els meus pares han estat 18 anys (quan vaig entrar a la uni)
finançant la UAB amb els seus impostos, és lògic que paguin menys que algú que
només porti cotitzant 3 anys (o fins i tot cap). A Vancouver, que té una taxa
de població immigrant del 53% aprox. funcionen així. Evidentment, crèdit
suspès, crèdit que hauria de pagar-se al 100% de la butxaca de l'estudiant. Què
vol dir que l'estat ha de finançar les assignatures NO aprovades? La tasca
dels estudiants és estudiar i si no ho fas i suspens, cap problema, no s'acaba
el món, però tampoc es pot pretendre que l'estat pagui pel teu error.
Finalment, com podeu intuir el que crec que s'hauria de fer és acabar amb allò
de "café para todos". Som ja
grans per reconèixer que les persones som diferents. Igual que accepto que
seria un ballarí ridícul o un mecànic maldestre, també s'hauria de reconèixer
que hi ha gent que no serveix per estudiar. I acceptar-ho com una cosa normal,
que tenir una carrera universitària no ens fa ni millor ni pitjor persones,
però no invertir en talent per por a que els qui no en tenen es sentin ofesos
ens està portant a tots a la misèria. Per tant, crec que pujar substancialment
els preus universitaris sense temor a perdre estudiants (siguem sincers,
actualment sobren llicenciats) a canvi de ser molt més exigents amb els
resultats de recerca (que deu ni do el que es veu pels departaments) i
augmentar significativament les beques, prenent com a índex de referència
l'expedient acadèmic i el CV (no el nivell de rendes dels pares), seria una
bona alternativa. Això sí, com ho proposi en una assembla universitària a
l'endemà he d'anar amb escolta, perquè tots sabem que les assembles
estudiantils són democràtiques.
PD: Per si algú té curiositat, us passo el link d'un
documental de "30 Minuts" (en castellà, a mi em va sonar molt
estrany) sobre l'historia del "Café para todos". Com d'entrada no té
a veure amb el tema del blog, encara que el principi ideari és el mateix (i per
mi igual d'absurd), prefereixo indicar-ho aquí al final; per no esquitxar políticament
aquesta reflexió universitària:
https://www.youtube.com/watch?v=l38wdczIpYk
https://www.youtube.com/watch?v=l38wdczIpYk
