La majoria de la gent us dirà que un cotxe serveix per
anar del punt A al B i els caps de setmana al C, però jo hi veig quelcom més
enllà de la màquina. Per mi han de tenir un factor X que els faci especials. Són
una part important del teu estil de vida i són mirall de la teva personalitat.
A més, m’encanta conduir, em relaxa i em fa sentir viu; què faré vuit mesos
sense l’olor a benzina?
Sé que estic començant la casa per la teulada; abans de
tenir un lloc per viure ja estic somiant amb el meu cotxe canadenc. Aquí us
vull presentar les possibles opcions, amb quina us quedaríeu vosaltres? Voteu
al preferit! (als comentaris)
El primer gran dubte fa referència a la transmissió,
manual o automàtica? divertida o avorrida (o per molts: incòmode o còmode?). La
opció lògica seria l’automàtica, que per això estic a l’Amèrica del Nord, seria
una mica com anar a la Rioja amb el vi de casa o a Cuba amb la parella. D’altra
banda, m’encanta apurar el motor en una petita recta entre revolts i sent
Europeu... què millor que embragatge ben dur? Això m’ha fet pensar que els
canadencs deuen tenir poques carreteres entretingudes i dueu conduir com a
velles, llevat de la família Villenueve, quins altres pilots coneixeu que
vinguin del gran nord?
Passant ja coses més interessants, he dividit les opcions
en diferents categories, afegint una foto del més representatiu. A la categoria
híbrida (paraula avorrible on les hagi) trobaria els Subaru Outback, Legacy
i Forrester. Són cotxes amples, fiables, 4x4 i amb personalitat. Llàstima que no
siguin americans i un xic cars.
Subaru Outback
A la categoria low cost (altre cop lèxic odiós)
trobaríem els Ford Taurus, Mercury Sable, Chrysler Neon, Chevrolet
Cavalier, Pontiac Grand Prix, Dodge Caravan i altres coses pesades i ensopides.
És la opció més econòmica i fiable, però després del que he dit al primer paràgraf,
quedaria com un hipòcrita.
Chevrolet Cavalier
A la categoria Sub Zero (la cosa ja comença a
millorar) trobem la opció en què tothom pensaria si fos un noi jove, solter i
apassionat dels cotxes. Sí, estic parlant dels Mustang, Corvette, Camaro, Trans
Am i altres bestioles. Llàstima que siguin poc pràctiques i molt cares.
Ford Mustang
A la categoria aventura tinc en ment algun monstre
que em permeti arribar a la fi del món, literalment parlant, great! El problema
és que em gastaré més en benzina que en menjar i són vehicles cars i amb molts
quilòmetres. Quan se m’espatlli al mig d’Alaska i vegi un os polar, me’n
recordaré del teu consell, O.S. Aquí trobaríem les Ford Explorer, Chevrolet
Blazer, GMC Yukon, Jeep Grand Cherokee, Toyota 4Runner, Nissan Pathfinder... Un
Canyonero, vamos.
Ford Explorer
Per acabar, trobem la categoria de somni. Aquí
combino el romanticisme, la febre de l’or, el pop art (o sigui, hortera) i els
vuit cilindres en bé baixa (V8). Estic pensant amb un Buick Roadmaster Estate Wagon (o amb el seu cosí germà: Oldsmobile Custom Cruiser), i
no pas pels seients de cuir vermell, el radiador cromat o els més de cinc
metres de llarg, sinó en la banda lateral imitació fusta. A perseguir el somni
americà!
Buick Roadmaster Estate Wagon
Ara que penso... tot això està molt bé, però podré
conduir amb el carnet internacional? I fer una assegurança? A més, val la pena?
Si aconsegueixo una bona habitació i tinc transport públic, podria llogar un
cotxe nou, segur i fiable pels caps de setmana. Posem que el pressupost pel
cotxe el tinc en $3.000 (sent optimistes) i que llogar un cotxe per 3 dies en
val $100: Podria tenir cotxe durant 30 caps de setmana! I no marxaré sempre
fora, tindré feina, farà fred, visitaré al ciutat... en fi que no em surten els
números. Tornant al principi, però, els cotxes són una part de mi.
