20: UBC: A place of mind

Us presento a la meva universitat: "University of British Columbia" (UBC), que encara que no ho sembli, he vingut a treballar, no de vacances (les fotos no són meves).

Bonica, oi? S'hi està prou bé, és realment un món a part i és curiós que no hi ha edificis per facultats, sinó per centres de recerques, que es prioritzen davant de les classes. Evidentment, no parlaré de la meva feina en un lloc d'accés públic com aquest, així aprofitaré per desfogar-me.

Com us podeu imaginar tot això té un preu. Menys del que us podríeu arribar a pensar. I és que el preu de la matrícula d'un grau (antiga llicenciatura) val entre $4.000 i $6.000 l'any pels residents a la British Columbia, i pels estrangers ja puja fins a uns $25.000, també per any. Els preus els he tret del sistema automàtic de taxes de la UBC (són oficials).

$5.000 per la majoria de vosaltres us semblaria una bestiesa, però si ho posem en perspectiva, tampoc és tant. Segons el rànquing QS (actualment el més utilitzat i sense aplicar filtres per carreres): http://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2012) en què es valoren tan paràmetres de docència com de recerca, la UBC és la 45 millor uni de tot el món. No para de construir nous centres de recerca, millora els equipaments, augmenta les places de residència, etc. Per tant, és una universitat puntera i tot sembla indicar que ho seguirà sent. És cert que no només obté més finançament que la UAB (per posar un exemple totalment a l'atzar) per les matrícules, segurament hagi venut part dels terrenys a particulars (es pot viure a la UBC sense ser estudiant, de fet és una de les millores i més cares zones de Vancouver), però també, i m'estic tirant pedres sobre el meu propi terrat: cobra per aparcar. És una universitat on estudien i treballen més de 60.000 persones sense gaire trànsit i els cotxes no s'amuntonen un sobre els altres. I és que per poder aparcar a la UBC has de gastar-te $90 mensuals (tarifes: http://www.parking.ubc.ca/student_rates.html). A més, no té despeses inútils com un servei d'autobusos intern, (els urbans comuns i silvestres entren al campus) ni cafeteries a preu de menjador escolar, ni han de pintar les parets cada cop que algú protesta. També és cert que de quan en quan se'ls gasten sense gaire criteri: com la nova font del passeig central (encara no està acabada del tot):

I seguint amb el meu esperit crític, per si no ho havíeu notat, després de conèixer els números de la UBC vaig voler comprovar els de la meva alma mater (Universitat Autònoma de Barcelona: UAB). A mi estudiar em va costar uns 700€ a l'any. Molt allunyats dels $5.000 i aparco gratis. Actualment, fer la carrera de psicologia en el pla antic costaria (uns 70 crèdits per any) uns 1.600€, més del doble que em va costar a mi, però encara molt allunyat dels $5.000 de referència. Posant-nos amb el pla nou, el grau (amb 60 crèdits ECTS, seguint el pla d'estudis) costaria 2.300€. Aquesta xifra ja pica més, i és 3.3 vegades més que quan jo vaig fer la carrera. Però un altre cop, segueix estan molt lluny dels estàndards canadencs.

Fem un pas més enllà en aquest exercici de reflexió i mirem si el preu es correspon a la qualitat. Tornem al rànquing QS i ens trobem a la UAB en el lloc 176!!! Molt allunyat del 45 de la UBC. Mirem els preus de la 175 que és la Queen's University (Canadà) que està pels $5.000 i de la 177 que és la VU Univesity Amsterdam (Holanda) que està per uns 3.000€ (i als estrangers 19.000€). Per tant, sembla que la UAB té una relació qualitat/preu força bona. O sigui, que a nivell internacional té un preu més que adequat pel seu nivell. Interessant, oi? Busquem altres universitats espanyoles i en el lloc 187 trobem a la UB (la coneguda com la "central"), a l'Autónoma de Madrid a la 205, la Complutense a la 226, la Pompeu Fabra en el 266, la Carlos III en el 343, la UPC en el 350, Navarra 359... i a partir d'aquí el rànquing ja s'agrupa de 50 en 50. A mode totalment burlesc, la "Universidad de Salamanca" està entre la 451 i la 500, al mateix nivell que la "Ural Federal University" (Rússia) i que la University of Nebraska-Lincoln (EEUU), de l'estat de la Penny de "The Big Bang Theory". Deixant les conyes a part i possibles crítiques al criteri del QS, no ens hauria de sorprendre que les millors universitats siguin catalanes (i madrilenyes), atès que és la comunitat on es paga més pels estudis superiors (bé, Madrid és la segona més cara). Així que, a nivell estatal a més qualitat major preu. Tot va encaixant sorprenentment bé. Per acabar...quan deuen costar les millor universitats del món? el MIT (EEUU) $41.000 l'any, Cambridge (UK) $15.000 i Harvard (EEUU) $39.000. Hi ha excepcions, com les universitats finlandeses, franceses o alemanyes que estan força altes i costen més o menys com la UAB (i algunes totalment gratuïtes), però el que hem aprés d'aquest exercici és que: SI VOLEM QUALITAT L'HEM DE PAGAR.

I per si no m'estava emmerdant prou, sembla que potser el nostre sistema necessita algun canvi. Obviant que el principal seria gastar els impostos en coses més útils i eliminar la corrupció, Bankia, la comunitat Valencia, TV1, l'exèrcit, l'aeroport de Castelló, l'església catòlica... (per cert, quasi tot relacionat amb el PP); si volem que Catalunya sigui un país competitiu, punter, amb empreses tecnològiques, etc. el primer que cal és tenir una base científica amb científics qualificats. Això només s'aconsegueix amb diners, finançant projectes i pagant als investigadors amb un sou digne i d'acord al seu grau. Com podríem tenir més diners? Una bona opció seria que els estrangers paguessin tres, quatre o cinc vegades més (amb el sistema de càlcul del web de la UAB no hi havia canvis marcant o desmarcant la casella de resident extracomunitari, potser la situació ha canviat, ho desconec). No vull semblar racista, però si els meus pares han estat 18 anys (quan vaig entrar a la uni) finançant la UAB amb els seus impostos, és lògic que paguin menys que algú que només porti cotitzant 3 anys (o fins i tot cap). A Vancouver, que té una taxa de població immigrant del 53% aprox. funcionen així. Evidentment, crèdit suspès, crèdit que hauria de pagar-se al 100% de la butxaca de l'estudiant. Què vol dir que l'estat ha de finançar les assignatures NO aprovades? La tasca dels estudiants és estudiar i si no ho fas i suspens, cap problema, no s'acaba el món, però tampoc es pot pretendre que l'estat pagui pel teu error. Finalment, com podeu intuir el que crec que s'hauria de fer és acabar amb allò de "café para todos".  Som ja grans per reconèixer que les persones som diferents. Igual que accepto que seria un ballarí ridícul o un mecànic maldestre, també s'hauria de reconèixer que hi ha gent que no serveix per estudiar. I acceptar-ho com una cosa normal, que tenir una carrera universitària no ens fa ni millor ni pitjor persones, però no invertir en talent per por a que els qui no en tenen es sentin ofesos ens està portant a tots a la misèria. Per tant, crec que pujar substancialment els preus universitaris sense temor a perdre estudiants (siguem sincers, actualment sobren llicenciats) a canvi de ser molt més exigents amb els resultats de recerca (que deu ni do el que es veu pels departaments) i augmentar significativament les beques, prenent com a índex de referència l'expedient acadèmic i el CV (no el nivell de rendes dels pares), seria una bona alternativa. Això sí, com ho proposi en una assembla universitària a l'endemà he d'anar amb escolta, perquè tots sabem que les assembles estudiantils són democràtiques.

PD: Per si algú té curiositat, us passo el link d'un documental de "30 Minuts" (en castellà, a mi em va sonar molt estrany) sobre l'historia del "Café para todos". Com d'entrada no té a veure amb el tema del blog, encara que el principi ideari és el mateix (i per mi igual d'absurd), prefereixo indicar-ho aquí al final; per no esquitxar políticament aquesta reflexió universitària:
https://www.youtube.com/watch?v=l38wdczIpYk