19. Northern Lights

Aquestes dues fotos corresponen a l'aurora boreal. És cert que no són grans instantànies, segurament estan un xic sobreexposades i desenfocades (ja sabeu que no tinc gaire feeling amb la càmera), però NO estan modificades, realment el color del cel era aquest la nit del 31 de maig.

També he d'admetre que no havia l'espectacularitat que hom associa a l'aurora (link); malgrat tot, sortir del cotxe i contemplar aquesta taca verda al cel va ser un moment especial. A més, un estel fugaç va posar la cirereta al pastís. Què com sé que eren les llums del nord i no un núvol radioactiu digne d'"Expedient X"? Primer, perquè no estàvem a prop d'Ascó, segon perquè no hi havia núvols (en la primera foto es poden veure alguns estels) i tercer, les taques s'anaven movent. Pels ignorants que penseu que veure aquest esquitx d'aurora al Canadà no té punyetera gràcia, recordar-los que Vancouver està a una latitud de 49º. A mode de comparació, Marrakech 31º, Barcelona 41º, Paris 48º, London 51º i ciutats turístiques per l'aurora com Tromsǿ (Noruega) 69º o Yellowkinfe (Canadà) 62º. Qui esperaria veure aquest espectacle a Bèlgica?

Els que em coneixeu sabíeu que uns dels objectius del Canadà era veure l'aurora, però era molt difícil d'aconseguir, atès que moltes astres s'havien d'alinear:

1r Predicció d'alta activitat solar (http://es.wikipedia.org/wiki/Aurora_polar), que anava controlant regularment per: http://www.gi.alaska.edu/AuroraForecast

2n Ha de ser fosc, de nit

3r Dia clar, sense núvols.

4rt Amb antelació suficient per poder planificar l'expedició: cotxe de lloguer i, segons com, motel reservat.

5e No tenir res planejat a la feina que sigui imprescindible fer aquell dia i hora.

Com podeu veure, era realment complicat. La nit del divendres 31 de maig al dissabte 1 de juny, la punyetera casualitat (a l'estiu hi ha menys probabilitats d'ocurrència) va fer que mirés la predicció i a les 22h l'activitat havia estat de "High +++" (el màxim que havia vist era de "Active") i Vancouver estava al centre de la radiació. Desafortunadament, no havia manera de poder fugir de la contaminació llumínica i de les altes muntanyes que envolten la ciutat; a més, el Yuta i la Helen no hi eren. Aleshores, escolto com arriben. Els hi comento (el Yuta ja estava en pijama) i malgrat estar cansats, s'apunten a l'expedició. A quarts d'una estaven a uns 40km al nord de Vancouver prenen les fotos. Al tornar a caseta torno a comprovar la predicció i a les 23h l'activitat havia estat de "High +", així que anava de baixada, ufff pels pèls!

Per l'endemà, jo ja estava donant-li voltes a llogar un cotxe i marxar la següent nit fins a Pemberton (160km) on hi ha una vall important. Però al llevar-me dissabte un cel gris i plomís em donà el bon dia. La lliçó, per tant, és que si vols una cosa intenta-ho! encara que algú pugui pensar que és una bogeria, és el teu desig i potser no es torna a complir mai més.

PD: L'endemà al matí en Yuta, després de donar-li infinites voltes, va comprar-se una moto. Una elegant Honda CBR 250R. Casualitat... oi?