Un dels
avantatges de viure a Nord-America és que entens alguns dels acudits dels Simpsons
que com a Europeus no acabàvem de comprendre. Amb l'escena que us acabo
d'ensenyar m'he sentit especialment identificat. I és que a Vancouver el servei
d'escombraries de la ciutat és, per a una Barceloní com jo, com a mínim
peculiar.
El primer que
sorprèn és que no tenen contenidors pel carrer. De quan en quan en quan et
trobes alguna paperera, però ja està. Això en les zones residencials, al
downtown tenen uns contenidors metàl·lics força lletjos, aquells on els policies
busquen la prova definitiva, en els carrerons entre edifici i edifici. Però jo
us parlaré de la meva zona. Igual que a Springfield, cada casa té el seu propi
cubell de les escombraries que s'ha d'arrossegar fins al jardí del darrera (recordareu
d'altres blogs que totes les cases tenen carrer principal i carreró del
darrera, anomenat "alley"). A diferència dels Simpsons no ho hem de
fer cada dia, sinó un cop per setmana, però tenim més d'un cubell.
I és que el
sistema de classificar les deixalles tampoc segueix el sistema mètric. El
contenidor de rebuig és negre, fins aquí OK, però l'orgànic és verd. Nosaltres
el tenim marró, però el verd recorda a l'ecologia, les verdures... i té cert
sentit. Nosaltres el verd el fem servir pel vidre. Ells el vidre el posen junt
amb els envasos amb una caixa de plàstic de color blau. Aquí ja la "liem
parda", sobretot perquè el paper va en una bossa plastificada de color
groc. Així que no només agrupen dos tipus de materials, sinó que creuen els
colors, ¿estamos locos? Però no acaba aquí, resulta que el paper de diari ha
d'anar a part en una bossa plastificada de color blau. En resum, que un cop a la setmana hem de
treure a fora dos contenidors, una caixa i dues bosses. Nosaltres ho fem per la
nit abans d'anar a dormir, i ara a l'estiu encara, però quan fa fred i plou és
de lo més agradable. Com a anècdota, explicar que al principi d'arribar, una
nit la Helen i el Yuta van sortir a sopar fora i em vaig encarregar del tot el
procés. Era negra nit i al sortir a fora un cotxe patrulla em va apuntar amb
una superllanterna, ni que fos un al·ligàtor. Per sort no estic a Alamaba sinó
al Canadà, i abans de disparar van voler comprar qui feia el soroll.
I la gran
pregunta és: quin dia hem de fer tot això? Doncs té difícil resposta perquè
m'ho van canviant cada dos per tres i no avisen. Ara serà els dimecres a
primera hora del matí i cada setmana reciclatge i orgànic i cada dues, a més,
rebuig. Per a més informació: http://vancouver.ca/home-property-development/garbage-and-recycling-collection-schedules.aspx
No hay comentarios:
Publicar un comentario