viernes, 18 de enero de 2013

9. Go away coyote, go away!


Mireu aquest vídeo:



Sé que és infantil riure amb això, que és una cosa molt seria aquí a Vancouver, però no ho vaig poder evitar. Us poso en situació. En aquesta meravellosa ciutat tenen una fauna digne de l'Amèrica del Nord. En comptes de tenir coloms i pardals, tenen corbs i oques; en comptes de rates hi ha esquirols, mofetes i ossos rentadors; i, a manca de porcs senglars, tenen coiots. No és broma, és un problema seriós pels danys que causen (sobretot pels atacs als animals domèstics) que va in crescendo. Pels que no sapigueu de quin bitxo es tracta, us penjo un parell de vídeos, interessants també pels zoòlegs més entesos, i que sàpiguen anglès.

Un de divertit i didàctic:



I un altre de sensacionalista, què faríem sense una mica sang i fetge?:




Tornant a la historia que ens ocupa.. els canadencs, com són gent civilitzada, han decidit aprendre a conviure amb aquests cànids. Jo conec un país que per una ovella morta és justifica acabar amb més d'una espècie: llops, óssos, etc. Imagineu-vos quants coiots tindríem a Barcelona si un d'ells es cruspeix el conillet pelut de la Shakira... En fi, doncs aquests amants de la natura porten a terme campanyes de conscienciació per evitar que els coiots s'aproximin a les cases i es puguin tornar agressius amb els humans, com per exemple les irritants mones de Gibraltar. 
Us deixo el web oficial:

No alimentar-los, recollir a les mascotes quan es fa fosc, tancar les escombraries als cubells, etc. Però a més, si veus un coiot has de cridar: "Go away coyote, go away!" i moure els braços com si pretenguessis sortir volant i, així, semblar molt més gran. D'aquesta manera, els animals continuen tenint por dels humans i no s'habituen a la nostra presencia.

Evidentment, em moro de ganes per veure'n un i si estigués per aquí en F.M. ja hauríem fet una expedició nocturna per trobar-ne. Si tinc sort i me'n creuo un, no sé si faré el crit de guerra; el que sé segur és que mai cridaré: "Toca el dos senglar, toca el dos!" quan vagi a fer footing pel passeig de les aigües.

1 comentario: