[recomano escoltar aquesta gran cançó mentre es llegeix el post]
Despistat, un
advocat, refugiant-se de la família entre burocràcia, es creua amb dos joves
seguidors dels Canucks. Surten d'un pub després d'animar el seu equip d'hockey.
El resultat és el de menys amb bona companyia i un parell de cerveses. Davant d'ells, un homeless toca l'acordió, no
pas per les monedes, per sentir-se viu en mig del fred asfalt. Només l'escolta
una estudiant de biologia, dreta a la parada de l'autobús desitjant fer l'amor
amb el seu xicot. Un esportiu tomba per Granville ignorant l'escena. El
condueix la filla d'un comercial de Hong-Kong, amoïnada pel color d'unes
sabates. Al fons, els llums de neó reclamen un parell de turistes desorientats,
intentant trobar-se l'un a l'altra ara que els fills han marxat de casa. El
gratacel més altiu mira amb enveja les columnes neoclàssiques d'un vulgar centre
comercial. El rellotge d'un banc ens imposa el pas del temps, minut a minut. Una limusina negra contrasta amb el vermell de la boca
d'incendis i el groc dels taxis. Immigrants a la cerca d'una millor viva
portant amunt i avall persones que es creuen més afortunades. El fum de les
clavegueres ens recorda que la ciutat batega al ritme dels seus habitants. Mil
i una histories es poden trobar un dimarts a la nit al Downtown de Vancouver.
Jo en sóc una d'elles.
Dotze de febrer
de 2013, tres quarts i mig de dotze a Granville cantonada Georgia St, esperant
el 16 per tornar a la tranquil·litat de Kerrisdale.
No hay comentarios:
Publicar un comentario