16. El meu barri

Aquest cop m'agradaria presentar-vos el barri on visc, que ara que ha arribat la primavera i fa més solet llueix força. Com serà més aviat un passeig fotogràfic, m'agradaria posar-hi música com he fet en alguna altra ocasió. Avui toca:

Com ja us hauré dit altres vegades, visc al barri de Kerrisdale, però a la frontera amb el de Dunbar.

On hi ha carrers verds,

roses,

i verds-roses.

La ciutat de Vancouver té una manera interessant d'anomenar els carrers (llevat d'en el Donwtown) en què d'est a oest tenen un número i es diuen avingudes. Així, començant pel nord: 1st Ave. fins a la 73st Ave. Mentre els carrers verticals tenen noms diversos, molts d'ells d'arbres: Elm, Larch, Fir, Oak, Yew, Cypress, Maple, Arbutus, Vine, Balsam... El sistema funciona molt bé perquè la ciutat és força quadriculada, t'orientes com a Barcelona, però no t'has d'aprendre: Mallorca, Valencia, Aragó, Consell de Cent... Problemes: doncs que hi ha carrers en diagonal, alguns d'est a oest amb nom en comptes de número i que un cop arribes a la 1st Ave. segueixen havent carrers cap al nord, manca de planificació urbanística, i com seria lleig dir que vius a la "minus-3rd Ave.", tenen nom normal.

Trobem d'amples,

comercials,

mini rotondes que provocaran un accident,

i carrers del darrera per accedir al garatge i desar la brossa.

Us confirmo el que deveu estar pensant, sí, és una zona benestant, un que no és tonto; però no és de les zones més cares de la ciutat. Tenint en compte que era la primera vegada que anava a Amèrica del Nord, em feia gracia poder viure com a les pel·lícules. Amb casetes...

de fusta,

senyorials,

de barrufets, 

modernes,

íntimes,

de l'àvia,

a escala,

pijes (amb Mini blau cel inclòs),

però també alguna cutrilla.

També tenim alguns blocs de pisos que desentonen una mica, almenys no estenen la roba fora...

I, com no, al barri hi ha de tot, des de drug-dealers,

alguna bruixa,

dentistes que també són jardiners,

I fins i tot...

veïns tan finolins que prefereixen sobre entendre el que fan els gossos damunt la gesta, no s'arribi a ofendre algú; amb lo bonic que és dir les coses pel seu nom. No us preocupeu canadencs insípids, als europeus no ens fan por les paraules: excreció, deposició, fem, evacuació, excrement, defecació, femta, caca, pastelet, tifa, cagarro, bonyiga, plasta, caguerada, xurro, regalet, trunyo, cagada, tova, cagalló i, evidentment, merda. Que a gust m'he quedat!

Com veieu es viu molt bé a Vancouver, sentir els ocellets, trobar-te esquirols, nens jugant al carrer, que els cotxes et deixin passar... però perquè tot estigui tant verd... tot té un preu en aquesta vida!