12+1

Aviso para navegantes: aquest blog té poc a veure amb Canadà, simplement estic utilitzant la plataforma i, de fet, la necessitat d'escriure'l m'ha vingut per estar vivint a Vancouver. Aprofitant la numeració i el tema, consideraré el post com un "bonus track".

Tot el que us explicaré deriva pels problemes que estic tenint per poder conduir. Porto més de dos mesos sense poder-ho fer i quasi mig any sense moto. Entre la targeta de crèdit, la climatologia i la feina no he pogut agafar un cotxe, un bon CD i tres-cents quilòmetres per endavant. Això ha fet que m'adonés quan important és per mi poder allunyar-me de la civilització, jugar amb l'asfalt i descobrir racons amagats. A més, en J.R. s'ha tret el carnet A (culo veo culo deso), jo podré a partir d'aquest mes de juny, i m'han concedit el complement de la beca, o sigui que a nivell econòmic aniré bé.

L'objectiu final de les meves cabòries seria una aventura que sempre he volgut dut a terme: arribar a la meca de tot motorista: Nordkapp. La pregunta és, perquè? Doncs la veritat és que no ho sé. Només si googleixes "nordkapp moto" apareixen més d'un milió de resultats. Una xifra més que considerable. Us deixo un enllaç d'un blog que m'ha semblat força interessant, casolà i autèntic:
http://elmoterosolitario.blogspot.ca/2008/11/viaje-en-moto-cabo-norte-en-solitario.html

I un altre de fashion, però sense ànima:
http://cabonortemoto2011.blogspot.ca/

Per mi anar al Nordkapp seria important perquè és la veritable fi del món, almenys del meu món. Estar a Vancouver m'està fent adonar que sóc Europeu i que pertanyo al vell continent. En general canedencs i europeus som força iguals, però hi ha subtils detalls que marquen gran diferències. Seria una mica com Finisterre pels Romans. A més, clar, dels paisatges tant impressionats que t'hi deus trobar, com l'Atlantic Road: http://www.cosasexclusivas.com/2009/02/atlantic-road-la-carretera-imposible-en.html

Sent realistes, és una aventura que avui per avui queda molt lluny: mínim de 18 dies de vacances, més de 10.000km...  potser seria més adequat agafar experiència en reptes més petits. Concretament estava pesant en 48 revolts repartits en 24 km a més de 2700m d'alçada. Efectivament, és l'Stelvio, el port de muntanya més famós d'Europa. El projecte segueix sent ambiciós, però assequible. Cada cop que llegeixo sobre aquesta mena de viatges m'entren més ganes de fer-ne. Els que em coneixeu sabeu que se'm cau la baba quan trobo alguna moto amb maletes llegint la carretera. A més, com he llegit en un dels blog més pràctics sobre els Alps en moto:  "és com conduir dins el salvapantalles de windows". http://alpesenmoto2012.blogspot.ca/
Ara bé? perquè no el Nordkapp? Seria un bon regal per acabar el doctorat, no trobeu?

De totes maneres, el que estic fent és somiar i primer he de tornar del Canadà, treure'm el carnet i comprar-me un moto. I aquesta és la pregunta que estic intentant respondre, encara que sé que no podré contestar fins al novembre de 2013, i serà quelcom tan simple com quedar-me la moto que me la posi dura. En altres paraules, que quan m'hi assegui per provar-la se m'acceleri el pols. Totes dues metàfores estan extretes dels molts foros que he llegit sobre el tema. A continuació, exposaré les característiques de cada una, els pros i els contres, per poder  tenir una idea global de les alternatives; malgrat que tots sabem que les motos es compren amb el cor i el condueixen amb el cap, i prometo que aquesta és l'última frase feta de moteru.

El primer que cal saber és quin tipus de moto busco: Sport-Turisme d'entre 600 i 800cc i 65-100cv. Per tant, poden entrar trials asfàltiques i nakeds carenades; tant bicilíndriques com tetracílindriques. I faré un petit diccionari pels no entesos que arribin a llegir fins aquí, que seran poquets, gràcies per llegir-me papa i mama. Trials: destaquen per una posició dreta, molt còmode per fer grans quilòmetres, però amb una tècnica especial per gaudir dels revolts, pel seu centre de gravetat alt. Les motos naked carenades o sport són aquelles que tenen una posició entre les trials i les "R", tipus motogp. Per tant, són menys còmodes per viatjar, però amb una posició més natural per treure el cul, cosa que m'encanta, jiji. Com una imatge val més que mil paraules, us passo un web on et mostra com quedaràs sobre la moto: http://cycle-ergo.com/ Senzillament genial!

Les bicilíndriques tenen molta força a poques revolucions (sempre parlant d'estendards motard), poca guerra a altes voltes i són més brusques. Les tetra, en canvi, donen la màxima potencia altes revolucions, estem parlant d'11.000rpm (waw!), i són més fines. El gran dubte que tinc és: què vol dir en termes de prestacions reals que una moto tetracilíndrica amb 100cv i 200kg es quedi parada a la sortida dels revolts si portes una marxa llarga? Els moterus són extremadament fantasmes i he tingut més d'una discussió defensant que una moto de 50cv i amb una relació pes potencia pròxima a un Porsche 911 té potencia suficient. A la resposta, i perquè no et compres una de 50cv? És que per preu és més assequible una de segona mà amb 100cv que una nova amb 50cv; no hi ha al nostre país motos antigues amb 50cv, coses de viure per sobre les nostres possibilitats.
L'última gran qüestió és: ABS si o ABS no? Puc comptar amb els dits d'una mà les vegades que he pogut necessitar o he notat l'ABS amb els més de 7 anys i 75.000km de conducció (moto + cotxe). Encareix força la moto, però... amb un cop que de veritat et faci falta l'amortitzes.

Dit això, passem a veure a les candidates. Hi ha dues que estèticament m'encanten que són: la Honda VFR 800 FI, que se m'escapa del pressupost, i la BMW R 850 R, que pesa com un rinoceront i té un motor avorrit. 

 

VFR                                                     

R850R

Descartades aquetes dues, que com els bascos, dinen a part; passem a les candidates reals:

Yamaha FZ6 S "Fazer"

Pros:

- Estèticament és la que més m'agrada
- Té un motor potent (4cl i 98cv)
- Fina de conduir
- Pesa poc
- Fiable
- Baix preu de compra

Contres:

- Motor molt punxegut
- Consum elevat
- Manteniment elevat (assegurança, pneumàtics,...)
- Les més barates tenen quasi 10 anys i més de 30.000km

Kawasaki Versys 650

Pros:

- Sempre he volgut tenir una Kawa verd llima
- Motor aprofitable (2cl i 65cv)
- Posició còmode
- Manteniment barat
- Fiable

Contres:
- Posició poc esportiva
- Moto brusca: vibra, canvi dur, poca distància entre eixos, etc.
- Preu elevat

BMW F 800 S

  

Pros:

- Molt equipada: punys calefactables, ordinador a bord, ABS, i moltes vegades maletes "oficials"
- Bon motor (2cl i 85cv)
- Amb corretja en comptes de cadena (ni s'engrassa ni es tensa)
- Àgil en tots els terrenys (ciutat, carretera, autovia)
- Consum molt baix (4.5l als 100km)

Contres:

- És una BMW, alguns motoristes d'aquesta marca no em saludaven
- Fals dipòsit de plàstic (problemes per la bossa)
- Poca protecció aerodinàmica
- Posició molt esportiva
- Preu elevat
- Fiabilitat en entredit

Dit això: QUINA  ÉS LA VOSTRA PREFERIDA?
Descarto a la ER-6f per un disseny molt simple, la Deauville perquè no tinc cinquanta anys, la Bandit S perquè té un tub d'escapament horrible i pesa més del que val, i a la CBF 600 S perquè en la relació preu/motor/pes/estètica la Fazer la guanya per golejada. Ja sé que necessito una v-Strom 650, però no m'acaba de fer el pes.

V-Strom

A seguir somiant....