Si la prostitució és la professió més antiga, ser
funcionari de duanes n’ha de ser la segona. De fronteres ni ha existit des de
que l’home és home i, de fet, animals filogenèticament inferiors com els
ratolins bé fan pagar l’entrada al seu territori. Avui en dia, que hom
podria pensar que les fronteres haurien de tendir a desaparèixer (abans que
arribeu a cap conclusió precipitada, visca Catalunya Independent. En el fons
tots som una mica ratolins), es fa estrany enumerar tota la paperassa que sol·liciten
els canadencs per punxar durant vuit mesos estrògens a rates mascle. Formulari
general del permís d’estudi, formulari de la situació familiar, carta d’acceptació
de la universitat canadenca, certificat d'antecedents penals, breu currículum laboral, breu currículm acadèmic
(amb el seu certificat corresponent), l’extracte del banc dels últims 4 mesos,
contracte actual, fotocopia del passaport, dues fotografies de 3.5x4.5mm amb la
cara centrada i que ocupi entre 31 i 36mm, billet d'avió d'anada i tornada (opcional, però ajuda) el rebut del pagament de la taxa
(125CAD) i un checklist per assegurar-se que no et deixis res. I això que sóc
solter, d’un país europeu, de cap grup extremista i no treballaré amb persones.
Sinó, has d’afegir: certificat mèdic, passaport pel permís de residencia
temporal (visat típic) i formularis de fills, de muller, etc. Si a més, ets tan
mandrós que t’ho fa una empresa, formulari de representació. Tots els papers,
of course, amb la seva pertinent traducció jurada al anglès o al francès, que ens
torna a portar a la reflexió sobre les fronteres.
De totes maneres, qui s’aporta l’or és “l’apostilla de la
Haya”, que segons google és “postil·la de l’Haia”. Si seguim avançant en el
lèxic trobem que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix postil·la
com: Glossa, nota breu feta al marge o al
peu d'un escrit per aclarir-ne el text; i la Wikipedia, que la Haia és una
ciutat Holandesa. I on ens porta una nota al peu de pàgina feta a Holanda?
Doncs a una convenció que es va celebrar a la Haia el 5 d’octubre de 1961 per
concretar, entre altres coses, un sistema internacional de legalització de
documents públics. I tot aquest rotllo l’explico, perquè teòricament per enviar
el certificat d’Antecedents Penals a l’estranger necessites certificar que el
document és legal. Després de descarregar-me el formulari, anar a la oficina
del departament de justícia i pagar la taxa; em donen un full de lo més cutre
amb un segell i en castellà. No me’l poden traduir a l’anglès perquè... estem a
España! jo també pregunto unes coses... i no em poden posar la famosa postil·la
perquè Canadà no ha signat el conveni, jo que pensava que era un país
civilitzat... La solució era enviar el document a Madrid per demanar no sé quin
altre paper, pagant la corresponent taxa; no sé perquè em sorprenc si estem a
España! Una mica mosca decideixo analitzar bé les instruccions del govern
canadenc respecte els permisos d’estudiants i no diu res de l’”Apostilla”,
només sobre les traduccions. Així que decideixo fer-ne una traducció jurada i
llestos. Ja pujaré a veure la Moreneta per compensar.
D’aquesta manera ja tinc tota la documentació preparada!
Només cal enviar-la a París (a l’ambaixada canadenca) i creuar els dits que tot
surti bé. Ah! i amb correu certificat, no esperàveu menys, oi? Una signatura mal
ficada, una data incorrecte i un funcionari restret poden ser un cocktail
explosiu.
Fent memòria, però, tingué la sensació que ja havia vist una
situació similar...
Your application to study or work in Canada has been approved
ResponderEliminar